És l'especialitat de l'odontologia que tracta la cura oral preventiva i terapèutica de nens i adolescents. L'atenció dental bàsica que es realitza a La Ribera consisteix a:

• Revisió de l'estat de salut bucodental.
• Educació sanitària sobre higiene bucodental i dieta.
• Aplicació de fluor tòpic.
• Segellat de fosses i fissures de molars permanents.
• Tartrectomia
• Tractament d'urgències bucodentals.
• Extracció de peces temporals i permanents excloses les d'indicació ortodòncica.
• Obturacions peces permanents.
• Reconstrucció de lesions de peces permanents.
• Endodòncia de peces permanents.

Denominada així perquè es realitza a l'interior de la cavitat bucal, engloba les patologies més freqüents a la població com són:

• Aquelles relacionades amb les alteracions de l'erupció dentària, com la inclusions dentàries:  Cordals -queixals del judici- o tercers molars, Canins, Premolars, Peces supernumeràries (mesiodens). El procediment habitual en tots aquests casos és fer un penjall per obrir la geniva, fer una resecció en el propi os (ostectomia), extreure la peça dentària i suturar.
• Els quists odontogènics: Els més freqüents són els quists radiculars o periapical i els  quists fol·liculars o dentígens . Els primers tenen el seu origen a les càries dentals, quan infecció afecta la polpa i arriba a l'àpex dental provocant un granuloma i/o abscés periapical que, evolucionat en el temps, acaba formant un quist. Els segons estan provocats pel mateix quist que conté les cèl·lules germinals que forma la peça dentària inclosa i ajudi en condicions normals a la seva erupció. Si aquesta no erupciona, el quist pot continuar augmentant de mida de manera anòmala i expenses de provocar l'osteòlisi de l'os de la mandíbula. Els símptomes més habituals de consulta són el dolor per inflamació i/o infecció que si no es tracta pot arribar a provocar una cel·lulitis o flegmó amb supuració local o sense, amb limitació de l'obertura bucal –trismus-, donant lloc a una osteitis o osteomielitis, a fístules cutànies cervicofacials o fins i tot generalitzar-se amb afectació de cara i coll –cervicofacial-, arribant al mediastí –mediatinitis-, provocant una fascitis necrotitzant i fins i tot una sèpsia.
• Tumors benignes dels maxil·lars : Fibroma osificant, Displàsia fibrosa, Osteoma, Condroma, Tumors vasculars benignes -hemangiomes, malformacions vasculars-, Linfangiomes, Neurofibromes. Solen diagnosticar-se com a masses deformants, i el tractament d'elecció és l'extirpació quirúrgica excepte les malformacions vasculars que solen fer-se servir substàncies esclerosants.
• Les  lesions de les mucoses : Es diagnostiquen, controlen i biopsian perquè algunes són  premalignes  -poden degenerar en neoplàsiques o malignes-:  leucoplàsies, eritroplàsies, liquen pla, candidiasi hipertròfica crònica … Els pacients amb aquest tipus de patologia se sol tractar de forma ambulatòria, amb anestèsia local o general com a Cirurgia Major Ambulatòria (CMA).

• Els  Tumors odontogènics dels maxil·lars:  Són lesions produïdes pel sistema de formació de les dents. Poden ser benignes -Ameloblastoma, Fibroma, Tumor odontogènic, Odontoma, Mixoma, Cementoma- o malignes -(Ameloblastoma, Carcinoma, Sarcomes, Fibrosarcomes-).
• Tumors de la cavitat oral:  El 90% dels tumors malignes de la boca són  carcinomes epidermoides. El pacient presenta una úlcera – nafra – o una tumoració exofítica – bony dur–,  que pot sagnar i donar dolor. Alguns presentaran associades adenopaties cervicals -embalums al coll- . És molt important el diagnòstic precoç per a una total curació amb el mínim de seqüeles pel tractament, que es basa en tres pilars: la cirurgia, la radioteràpia i la quimioteràpia.

Tracta de corregir les deformitats dels maxil·lars, que és un problema funcional encara que secundàriament millora l'estètica del pacient. En la majoria dels casos el pacient no pot mastegar amb normalitat per la maloclusió que pateixen. Necessita un abordatge multidisciplinari, ja que aquests pacients requereixen ortodòncia pre i postquirúrgica amb la consegüent estreta col·laboració entre ortodoncistes i cirurgians per coordinar els tractaments. L'abordatge quirúrgic va dirigit a reposicionar els maxil·lars per mitjà d'osteotomies de manera que el pacient tingui una oclusió dental correcta. Podeu requerir la col·locació de distractors prèviament per allargar la mandíbula o eixamplar el paladar. Requereix ingrés hospitalari d'1 a 2 dies per la disminució de l'hematoma i l'edema -inflamació- postoperatori del pacient en utilitzar un motor ultrasònic que permet osteotomies ràpides, segures i precises, amb la recuperació consegüent del pacient que s'avança uns 15 dies.

Consisteix en el diagnòstic i el tractament dels traumatismes facials que solen associar fractures. La cirurgia d'aquest tipus de pacients es planifica com una  urgència programada  que facilita que estigui resolt l'edema -inflor de la cara-. Es realitza amb mínims abordatges que permeten reduir els ossos facials i fixar-los amb plaques i cargols. Ocasionalment, pot ser necessari un bloqueig elàstic intermaxil·lar que mantindrem el menor temps possible.

És una patologia cada cop més freqüent entre la població ja que els seus factors predisponents i desencadenants són múltiples com l'estrès, la hipermobilitat o hiperlaxitud de lligaments, el bruxisme, la pèrdua de peces dentàries -molars posteriors-, els traumatismes aguts -cop en mentó , fuetada cervical, intubació, busseig, postures en músics…-). Clínicament, el pacient té dolor, limitació de l'obertura bucal, soroll articular, desviació de la boca a l'obertura cap al costat afecte, disminució de la laterotrusió contralateral -moviment de lateralitat de la boca disminuït-. És molt important el correcte diagnòstic. Quant al tractament es pot realitzar fisioteràpia-exercicis, fèrules, fàrmacs, artrocentesi, artoscòpia i cirurgia oberta de l'ATM.

S'inclouen els tumors benignes i malignes, la patologia inflamatòria associada o no a litiasi de les glàndules salivals majors -paròtida, submaxil·lar i sublingual- i menors -paladar, labials, jugals-. La clínica inflamatòria més freqüent és l'augment de mida de la glàndula afecta -tumefacció-, podent acompanyar-se de dolor si hi ha infecció o litiasi -pedres-. Els tumors solen presentar-se com a masses úniques, de creixement lent i progressiu, amb evolució més ràpida als malignes. El Servei de La Ribera es caracteritza per una estada curta postquirúrgica molt curta de 1-2 dies a causa de la tècnica quirúrgica tan minuciosa que implica escàs edema (inflamació) i hematoma postoperatori amb el consegüent bon estat general del pacient. El Servei compta també amb sialoendoscopi que permet la localització de les litiasi i la seva extirpació sense la necessitat, en tots els casos, de l'extirpació de la glàndula.

Les patologies infectes inflamatòries són les adenitis (inflamacions dels ganglis) més freqüents en nens i d'origen víric. Els quists i fístules congènites es presenten com una tumefacció (embalum) situat al centre del coll si es deuen al tracte tiroglós i lateral si estan produïts per l'aparell braquial. Altres tumors són els limfomes, tumors vasculars, tumors d'origen nerviós, tumors grassos (lipomes), tumors musculars, tumors fibrosos, sarcomes, teratomes i metàstasi. La utilització per l'Hospital de la Ribera del bisturí ultrasònic permet una millor hemostàsia i minimitzar el risc d'hemorràgia durant la intervenció, amb la disminució de la necessitat de transfusions i un postoperatori més ràpid i millor per al pacient.

El pacient amb llavi leporí i fissura palatina és un nen que requerirà una atenció continuada amb múltiples tractaments al llarg dels anys i un equip multidisciplinari amb pediatres, foniatres, ortodoncistes, etc. Actualment, han disminuït molt els casos de pacients afectats per aquesta patologia. En general, se segueix aquesta seqüència d'intervencions: la primera cirurgia té com a finalitat el tractament del llavi i el nas, la segona la correcció del paladar, la tercera la correcció de la fissura alveolar per restablir l'estructura òssia de l'arc maxil·lar, la quarta consistirà en una cirurgia ortognàtica per la hipoplàsia maxil·lar i la cinquena en una rinoplàstia secundària.