La secció d'electromiografia s'ocupa dels trastorns del sistema nerviós perifèric, incloent-hi les alteracions neuromusculars.

Mitjançant equipament d'alta complexitat s'estudien les velocitats de conducció dels nervis motors i sensitius, així com la funció de les fibres musculars, bé mitjançant petits impulsos elèctrics sobre els nervis que cal estudiar o amb fins elèctrodes d'agulla que s'insereixen als músculs. Entre les malalties que requereixen les proves d'electromiografia i/o neurografia hi ha la síndrome del túnel carpià, les polineuropaties (per exemple a la diabetis mellitus), les afectacions d'arrels nervioses de la medul·la espinal (radiculopaties) com en hèrnies discals, o miopaties com la miastènia gravis o altres afectacions dels músculs i fibres musculars.

En altres casos també es poden estudiar les alteracions del sistema nerviós autònom

Els potencials evocats estudien les respostes del sistema nerviós a diferents estímuls fonamentalment sensitius, són el resultat en molts casos de fer una mitjana d'un nombre elevat d'estímuls per identificar la resposta a nivell cerebral, i per tant valorar el trajecte de les vies nervioses implicades en cada tipus d'estímul

• Els potencials evocats visuals valoren la resposta de la retina o la via visual abans un estímul lluminós i serveixen per avaluar diferents tipus d'alteracions de la visió.
• Els potencials evocats auditius s'obtenen mitjançant diferents tipus de sons que permeten valorar sordeses o dèficits auditius especialment en pacients on és difícil valorar com en nens petits o nadons.
• Els potencials evocats somatosensorials permeten valorar la integritat de les vies que porten la sensibilitat de les zones perifèriques del cos al sistema nerviós central, incloent-hi el pas per la medul·la espinal.
• Monitorització neurofisiològica intraoperatòria: consisteix en la realització de diferents tipus de potencials evocats durant cert tipus d'intervencions quirúrgiques de neurocirurgia, traumetologia o cirurgia cardíaca, en què pot haver-hi un dany a la medul·la espinal o en altres estructures cerebrals, o en la resecció de lesions que poden malmetre estructures sanes. La utilització d'aquestes tècniques i la estreta col·laboració del neurofisiòleg amb el cirurgià permetrà que la cirurgia sigui més selectiva i segura.

L'electroencefalograma és una de les tècniques pioneres de la neurofisiologia i permet l'estudi de l'activitat bioelèctrica del cervell mitjançant uns elèctrodes situats al cuir cabellut. Es pot fer despert o durant el son. Permet conèixer diversos trastorns que alteren la consciència i especialment a l'epilèpsia permet identificar l'activitat cerebral que pot ser causa de crisis epilèptiques. L´electroencefalograma habitual es pot fer de forma sincronitzada amb vídeo i té una durada habitualment d´uns 20-30 min.

En determinats casos es pot allargar el temps de registre des de diverses hores a tota una nit. Altres alteracions cerebrals que s'acompanyen d'alteració de la consciència, confusió, estupor, sincope, etc. també es poden beneficiar d'un estudi electroencefalogràfic.

La secció de patologia del Son forma part de la Unitat Multidisciplinar de Son, acreditada per la Societat Espanyola de Son com a Centre de Medicina del Son, i treballa de forma interdisciplinària amb els serveis de Neumologia, Neurologia, ORL, i pediatria en el diagnòstic i tractament dels trastorns del son.

Disposa de 4 habitacions específiques per a estudis de son nocturns ( Polisomnografia) i diürns ( test de latències múltiples del son), es disposa d'una consulta monogràfica de trastorns del son, on s'atenen tots els tipus de trastorns del son a més de la síndrome d'apnea del somni, com l'insomni, la narcolèpsia, la síndrome de cames inquietes, somnambulisme, etc.