Unitat de Salut Mental de la Infància i l'Adolescència (USMIA)

En la primera part d'este post, explorem les possibles reaccions emocionals dels xiquet i adolescents després d'un desastre com la DANA, i com comunicar-se amb ells per a ajudar-los a comprendre el succeït. Ara, ens enfocarem en els passos concrets que els adults poden seguir per a oferir suport emocional i fomentar la seua recuperació en els dies posteriors.

Què fer per a donar suport al seu benestar emocional

1. Suport emocional.

- Cada cas és diferent, uns xiquets preferiran parlar, uns altres no; uns necessitaran més carícies i altres les rebutjaran, però tots necessiten saber que estem al seu costat incondicionalment i en tot moment.
- Suport emocional, atenció i afecte NO signifiquen sobreprotecció; la sobreprotecció pot generar major inseguretat.
- Mostres d'afecte mitjançant el contacte físic, transmetre seguretat i protecció física.
- Passe temps amb els seus xiquets. Reafirme'ls sovint que estan junts i fora de perill; diga'ls a sovint que els entén i que poden estar tristos o tindre por.
- Parle amb ells sobre el succeït d'una forma simple i honesta. No minimitze, no exagere la situació.
- Mantinga'ls informats de qualsevol problema que els puga afectar directament.
- No els parle als xiquet sobre les seues pors respecte al futur. És important per a ells que els adults es mostren segurs o esperançats de poder tirar avant.
- No descarregue en els xiquets les seues pors. No els mantinga al seu costat o dorma amb ells, per ser vosté qui té por.
- Recordar alguna situació prèvia en la qual va poder controlar les seues pors, transmetre confiança i capacitat.

2. Observar com expressen els seus sentiments

- Anime'ls al fet que expressen com se senten, les seues pors i preocupacions, els seus pensaments. Si no volen parlar, pregunte'ls com pensen que altres xiquet se senten. Tampoc forçar-los a expressar-ho.
- Diga'ls com es va sentir durant el desastre. Trobarà que els seus sentiments són compartits per ells. Pose-li nom a les emocions.
- Accepte els sentiments dels seus menuts. Si el seu fill se sent amb ganes de plorar, diga-li que està bé que plore i expresse els seus sentiments. No jutge o intente canviar els sentiments dels seus fills. Siga un bon oïdor.
- Anime'ls al fet que dibuixen, acolorisquen, escriguen o juguen sobre el desastre. Això l'ajudarà als xiquet i vosté entendrà com veuen ells el succeït.
- Explicar que hi ha moltes maneres d'estar trista i que a vegades el mal humor o la irritabilitat és una d'elles.
- En el cas de preadolescents i adolescents, deixar un cert espai perquè puguen estar sols, no excessiu. També tindre en compte el suport pel seu grup d'iguals.

3. Cura de les necessitats bàsiques i manteniment de rutines en la mesura que siga possible.

- Assegurar la comoditat i el descans.
- Proporcionar activitats relaxants i/o de distracció.
- Done al seus fills tasques productives i apropiades a la seua edat. Faça'ls part de l'esforç familiar per a respondre a l'adversitat.
- Reconega i premie amb paraules d'acceptació quan els xiquet es comporten responsablement.
- Normalitzar durant un temps (3 a 4 setmanes) els canvis conductuals com a possibles comportaments regressius o agressius.
- No li faça als seus xiquets promeses que no puga complir; no dir que si es calma tot anirà millor.
- Permetre'ls tornar a l'escola i a les activitats habituals.
- Fomentar la seua vida social.

4. Atendre el sentiment de culpa

- Als adults que estem prop del xiquet ens correspon fer-li vore que no té cap culpa.
- Algunes vegades se senten culpables d'haver-se portat malament amb la persona desapareguda o de no haver reaccionat bé en l'esdeveniment que han viscut.
- Explicar que no és necessari estar trist tot el temps, poden existir emocions positives encara que hi haja hagut una pèrdua.
- Oferir motius i raons que l'ajuden a tranquil•litzar-se.

5. Transmetre valors

- Fer-li vore que en estes situacions coneixem i valorem als amics de veritat i que, quasi sempre, sorgix alguna persona inesperada que es convertix en un bon amic.
- Valor de la solidaritat, de l'ajuda comunitària i social.
- Permetre que el teu fill participe en rituals de comiat, de dol, culturals i/o religiosos.

Quan buscar ajuda profesional

Encara que la majoria de les reaccions emocionals disminuïxen entre 4 i 6 setmanes, hi ha senyals que indiquen la necessitat de consultar a un professional:
•    El xiquet continua mostrant un malestar emocional significatiu o canvis de conducta persistents.
•    Hi ha un impacte notable en la seua vida diària, ja siga en la llar, l'escola o les seues relacions socials.

En el Departament de Salut de La Ribera, comptem amb equips especialitzats en salut mental infantil i adolescent que poden oferir orientació i suport en estos casos.

Un missatge per a les famílies

Ajudar els xiquets a recuperar-se després d'un esdeveniment traumàtic no requerix ser expert, només ser present i oferir un entorn segur i amorós. Amb temps, paciència i suport, ells podran superar l'impacte emocional i eixir enfortits. Junts, podem construir resiliència davant qualsevol desafiament. 

REFERÈNCIES:

• Cases, G. (2005). Guia Pràctica de Salut Mental en Situacions de Desastres. Atenció Psicosocial a la Infància i l'Adolescència. (Capítol V, Pàg. 97 a 125). www.paho.org/desastres
• Isabel Calonge Romano. Situacions traumàtiques en la infància, com afrontar-les Primera Edició: juliol de 2004 Edita: DEFENSOR DEL MENOR EN LA COMUNITAT DE MADRID Amb la col•laboració del Col•legi Oficial de Psicòlegs de Madrid
• Els xiquet i el trauma. Internet National Child Traumatic Stress Network en www. Nctsn.org
• Parlem de Dol. Manual pràctic per a abordar la mort amb xiquet i adolescents. www.fundacionmlc.org
• Porcar I. Primers Auxilis Psicològics Evolutius.