L'Hospital Universitari de La Ribera ha rebut la donació d'un lot de “coixins cor” per part de l'Associació ADOPS- Pacients de Càncer, de Sueca, destinats a dones que han passat per una mastectomia a conseqüència d'una cirurgia oncològica de mama.
L'Hospital Universitari de La Ribera ha fet un pas avant en el diagnòstic del càncer amb la incorporació de dos noves tècniques de biologia molecular: el Kit MammaTyper i el Kit Hematology OncoKitDx.
La Conselleria de Sanitat ha instal•lat un sistema digital de gestió de torns en el departament de salut de La Ribera, una ferramenta destinada a agilitzar i organitzar el circuit assistencial des de l'arribada del pacient fins que és atés en la consulta.
La inversió se centra, entre altres, en els servicis de Radiologia, Cirurgia General, Urologia, Ginecologia i Oftalmologia. S'incorpora tecnologia com un telecomandament digital, una torre de cirurgia laparoscòpica 4K i dos ecògrafs per a Urologia i Ginecologia
Com Ajudar els Xiquet a Recuperar-se després de la DANA (2a part)
Unitat de Salut Mental de la Infància i l'Adolescència (USMIA)
En la primera part d'este post, explorem les possibles reaccions emocionals dels xiquet i adolescents després d'un desastre com la DANA, i com comunicar-se amb ells per a ajudar-los a comprendre el succeït. Ara, ens enfocarem en els passos concrets que els adults poden seguir per a oferir suport emocional i fomentar la seua recuperació en els dies posteriors.
Què fer per a donar suport al seu benestar emocional
1. Suport emocional.
- Cada cas és diferent, uns xiquets preferiran parlar, uns altres no; uns necessitaran més carícies i altres les rebutjaran, però tots necessiten saber que estem al seu costat incondicionalment i en tot moment.
- Suport emocional, atenció i afecte NO signifiquen sobreprotecció; la sobreprotecció pot generar major inseguretat.
- Mostres d'afecte mitjançant el contacte físic, transmetre seguretat i protecció física.
- Passe temps amb els seus xiquets. Reafirme'ls sovint que estan junts i fora de perill; diga'ls a sovint que els entén i que poden estar tristos o tindre por.
- Parle amb ells sobre el succeït d'una forma simple i honesta. No minimitze, no exagere la situació.
- Mantinga'ls informats de qualsevol problema que els puga afectar directament.
- No els parle als xiquet sobre les seues pors respecte al futur. És important per a ells que els adults es mostren segurs o esperançats de poder tirar avant.
- No descarregue en els xiquets les seues pors. No els mantinga al seu costat o dorma amb ells, per ser vosté qui té por.
- Recordar alguna situació prèvia en la qual va poder controlar les seues pors, transmetre confiança i capacitat.
2. Observar com expressen els seus sentiments
- Anime'ls al fet que expressen com se senten, les seues pors i preocupacions, els seus pensaments. Si no volen parlar, pregunte'ls com pensen que altres xiquet se senten. Tampoc forçar-los a expressar-ho.
- Diga'ls com es va sentir durant el desastre. Trobarà que els seus sentiments són compartits per ells. Pose-li nom a les emocions.
- Accepte els sentiments dels seus menuts. Si el seu fill se sent amb ganes de plorar, diga-li que està bé que plore i expresse els seus sentiments. No jutge o intente canviar els sentiments dels seus fills. Siga un bon oïdor.
- Anime'ls al fet que dibuixen, acolorisquen, escriguen o juguen sobre el desastre. Això l'ajudarà als xiquet i vosté entendrà com veuen ells el succeït.
- Explicar que hi ha moltes maneres d'estar trista i que a vegades el mal humor o la irritabilitat és una d'elles.
- En el cas de preadolescents i adolescents, deixar un cert espai perquè puguen estar sols, no excessiu. També tindre en compte el suport pel seu grup d'iguals.
3. Cura de les necessitats bàsiques i manteniment de rutines en la mesura que siga possible.
- Assegurar la comoditat i el descans.
- Proporcionar activitats relaxants i/o de distracció.
- Done al seus fills tasques productives i apropiades a la seua edat. Faça'ls part de l'esforç familiar per a respondre a l'adversitat.
- Reconega i premie amb paraules d'acceptació quan els xiquet es comporten responsablement.
- Normalitzar durant un temps (3 a 4 setmanes) els canvis conductuals com a possibles comportaments regressius o agressius.
- No li faça als seus xiquets promeses que no puga complir; no dir que si es calma tot anirà millor.
- Permetre'ls tornar a l'escola i a les activitats habituals.
- Fomentar la seua vida social.
4. Atendre el sentiment de culpa
- Als adults que estem prop del xiquet ens correspon fer-li vore que no té cap culpa.
- Algunes vegades se senten culpables d'haver-se portat malament amb la persona desapareguda o de no haver reaccionat bé en l'esdeveniment que han viscut.
- Explicar que no és necessari estar trist tot el temps, poden existir emocions positives encara que hi haja hagut una pèrdua.
- Oferir motius i raons que l'ajuden a tranquil•litzar-se.
5. Transmetre valors
- Fer-li vore que en estes situacions coneixem i valorem als amics de veritat i que, quasi sempre, sorgix alguna persona inesperada que es convertix en un bon amic.
- Valor de la solidaritat, de l'ajuda comunitària i social.
- Permetre que el teu fill participe en rituals de comiat, de dol, culturals i/o religiosos.
Quan buscar ajuda profesional
Encara que la majoria de les reaccions emocionals disminuïxen entre 4 i 6 setmanes, hi ha senyals que indiquen la necessitat de consultar a un professional:
• El xiquet continua mostrant un malestar emocional significatiu o canvis de conducta persistents.
• Hi ha un impacte notable en la seua vida diària, ja siga en la llar, l'escola o les seues relacions socials.
En el Departament de Salut de La Ribera, comptem amb equips especialitzats en salut mental infantil i adolescent que poden oferir orientació i suport en estos casos.
Un missatge per a les famílies
Ajudar els xiquets a recuperar-se després d'un esdeveniment traumàtic no requerix ser expert, només ser present i oferir un entorn segur i amorós. Amb temps, paciència i suport, ells podran superar l'impacte emocional i eixir enfortits. Junts, podem construir resiliència davant qualsevol desafiament.
REFERÈNCIES:
• Cases, G. (2005). Guia Pràctica de Salut Mental en Situacions de Desastres. Atenció Psicosocial a la Infància i l'Adolescència. (Capítol V, Pàg. 97 a 125). www.paho.org/desastres
• Isabel Calonge Romano. Situacions traumàtiques en la infància, com afrontar-les Primera Edició: juliol de 2004 Edita: DEFENSOR DEL MENOR EN LA COMUNITAT DE MADRID Amb la col•laboració del Col•legi Oficial de Psicòlegs de Madrid
• Els xiquet i el trauma. Internet National Child Traumatic Stress Network en www. Nctsn.org
• Parlem de Dol. Manual pràctic per a abordar la mort amb xiquet i adolescents. www.fundacionmlc.org
• Porcar I. Primers Auxilis Psicològics Evolutius.