Parlar d'imatge corporal sembla senzill, però aquest concepte està format per molts factors que es relacionen entre si, com la percepció del cos, les creences i els valors respecte a ell, les experiències viscudes, les expectatives respecte a ell, les emocions i l'estàndard de bellesa de la cultura en un moment determinat.

És important comprendre que la imatge corporal no depèn del cos real, sinó de la representació mental que en tenim. Per tant, la imatge corporal la construeixo jo mateix i no ha de reflectir la realitat que el meu cos representa.

Fa anys que la imatge corporal va passar a ser central en el valor que la societat atorga a les persones. Es pressuposen característiques concretes al fet de ser prim o gros, com ser més o menys feliços, tenir més o menys relacions socials, o presentar més o menys autocontrol… entre d'altres.

Hi ha persones que es plantegen canvis difícils, sinó impossibles, per adequar-se a l'estàndard de cos perfecte, i aconseguir aquests canvis s'associa a tenir força de voluntat, autocontrol, determinació o certes capacitats.

Tot i això, s'observa com el cos ideal canvia al llarg dels anys; fa unes dècades es buscava un cos arrodonit, fa uns anys la primesa extrema, i actualment es busca tenir un “cos saludable” entès com a “cos prim i entrenat”.

El concepte de “estar saludable”

Cal anar amb compte amb aquest concepte, és important entendre què significa “estar saludable” per no començar de nou a perseguir un ideal inabastable per a molts.

Des del confinament del 2020 els plantejaments, que ja sonaven alguns anys abans, van prendre més força. “Cal estar i mantenir-se sa”, pensaven moltes persones. Inicialment sembla un bon propòsit. El problema és el que hem entès per “estar sa”. Es parla d'“Estar saludable” com a sinònim d'estar sa físicament, i al mateix temps, això s'entén com tenir un determinat pes, un rang d'Índex de Massa Corporal (IMC) concret, un percentatge de greix corporal mínim, fer un tipus de esport i portar una “alimentació saludable” de vegades mal entesa.

Es fuig de les “dietes” de dècades anteriors per no ser saludables, però sota el nou concepte de pes saludable apareixen noves dietes en què s'anima a la restricció calòrica ia l'eliminació de determinats aliments catalogats com a “dolents”.

S'assumeix que qualsevol persona pot arribar a tenir un determinat tipus de cos i, novament, s'atribueixen característiques psicològiques i socials a les persones depenent de si en tenen o no. Això genera que el concepte “estil de vida saludable” d'importància només a la salut física, i el que és pitjor, en molts casos no només no s'atén, sinó que es perjudica la salut mental.

S'assumeix que qualsevol persona pot arribar a tenir un determinat tipus de cos i, novament, s'atribueixen característiques psicològiques i socials a les persones depenent de si en tenen o no

Però… què és realment “estar saludable” o tenir “un pes”? Aquests conceptes fan referència al fet que el cos funcioni bé. Funciona bé en el meu dia a dia, tenir prou energia per a les tasques diàries, per donar resposta a tot el que es vol fer, el cicle menstrual és regular, les proves mèdiques obtenen bons resultats… i també que la ment funcioni bé.

Quant de temps passes pensant en el menjar?

Això significa poder menjar sense culpa, gaudir de tots els aliments, no estar pensant en menjar la major part del temps, no condicionar els meus plans al que es menjarà o no aquell dia o quant temps estarà sense fer esport, estar tranquil·la/o, no irritable, nerviosa/oo inquieta/o per no poder arribar a aquest “estil de vida saludable” oa aquest “pes saludable”.

Se'ns oblida la importància que té la salut mental sobre la salut física, és a dir, com pot interferir la salut mental no només al nostre benestar, al nostre funcionament social-laboral i personal, sinó també sobre la nostra salut física. Estem intentant “ser saludables” físicament a costa de “no ser-ho” psicològicament.

És important portar una alimentació adequada a les necessitats nutricionals pròpies, i menjar aliments adequats, aprendre sobre allò que es necessita, però també és important gaudir de l'alimentació.

Gaudir de l'esport, no fer-lo servir com a compensació o per pal·liar la culpa sinó aprofitar el cos per divertir-se amb l'esport, per superar els objectius que ens plantegem… entendre el cos des de la seva funcionalitat, gaudir-ne i com utilitzar-lo per aconseguir el que es vol… recordar que la imatge corporal depèn de com jo interpreti el meu cos, de quin valor d'ell, de perquè crec que serveix, i no de la talla, el pes o la forma corporal real.

Amb tot això, si consideres que necessites ajustar la teva alimentació, perdre o augmentar pes, o millorar la teva salut mental per qualsevol d'aquests motius, és important no fer-ho en base als consells que trobaràs a qualsevol pàgina web o compte d'algú a les xarxes socials , sinó que consulteu els professionals de la salut perquè us ajudin a establir i aconseguir els vostres objectius.

Mara Segura

Psicòloga clínica de la Unitat de trastorns alimentaris de l'Hospital de la Ribera.