Rafa Vila

Matrona CSI Alzira

Has notat alguns canvis inesperats mentres travesses la menopausa? No estàs sola. La menopausa porta amb si una sèrie de transformacions, i una de les més comunes però més difícils de discutir obertament és la incontinència urinària. Sí, és eixe problema incòmode del qual potser no t'agrada parlar, però ací estem per a obrir eixa conversa i mostrar-te que hi ha maneres de manejar-lo i recuperar el control del teu benestar.

Què és la incontinència urinària en la menopausa?

La incontinència urinària és la pèrdua involuntària d'orina, i pot manifestar-se de diferents formes. Durant la menopausa, la disminució dels nivells d'estrogen pot debilitar els músculs del sòl pelvià, que són responsables de controlar la bufeta i el flux d'orina. Això pot portar a fuites involuntàries d'orina en riure, esternudar, tossir o fer exercici, conegut com a incontinència d'esforç. Un altre tipus comú és la incontinència d'urgència, on s'experimenta una necessitat sobtada i fort d'orinar, sovint seguida d'una pèrdua de control.

Trencant el Silenci

Malgrat la seua prevalença, la incontinència urinària en la menopausa continua sent un tema tabú per a moltes dones. L'estigma i la vergonya associats amb els problemes de control de la bufeta poden portar a l'evitació d'activitats socials i afectar la qualitat de vida de manera significativa. No obstant això, és fonamental entendre que la incontinència urinària no és una cosa de la qual avergonyir-se, sinó una condició mèdica comuna que pot tractar-se.

Consultant les Fuites

El primer pas per a abordar la incontinència urinària en la menopausa és consultar a un professional de la salut. Sovint, les dones patixen en silenci, sense adonar-se que existixen opcions de tractament efectives disponibles. Un metge pot realitzar una avaluació completa per a determinar el tipus i la causa de la incontinència, així com desenvolupar un pla de tractament personalitzat.

Opcions de Tractament

Les opcions de tractament per a la incontinència urinària en la menopausa poden variar segons la gravetat i el tipus de símptomes. Algunes intervencions comunes inclouen:

Exercicis del sòl pelvià: Els exercicis de *Kegel poden enfortir els músculs del sòl pelvià i millorar el control de la bufeta.

Teràpia hormonal: En alguns casos, la teràpia de reemplaçament hormonal pot ajudar a millorar els símptomes en restaurar els nivells d'estrogen en el cos.
Dispositius i productes absorbents: El *pesario és un anell de silicona mèdica que s'introduïx en la vagina per a subjectar a l'úter quan s'ix de la seua ubicació habitual (prolapse). Si es produïx un prolapse uterí, els lligaments que sostenen a la uretra (orifici per on ix l'orina) eixiran de la seua posició natural i això pot produir incontinència urinària d'esforç (tossir, esternudar, *reir). Utilitzar-ho pot proporcionar suport a la bufeta i reduir les fuites d'orina, mentres que els productes absorbents oferixen comoditat i seguretat durant el dia a dia, però no són la solució al problema.

Medicaments: Alguns medicaments poden ajudar a controlar els símptomes de la incontinència d'urgència en relaxar la bufeta i reduir els espasmes.
Intervencions quirúrgiques: En casos més greus, es poden considerar procediments quirúrgics per a corregir problemes anatòmics subjacents que contribuïxen a la incontinència.

Suport i Apoderament

A més de buscar tractament mèdic, és important trobar suport emocional i educació sobre la incontinència urinària.

Hi ha grups de suport i recursos en línia disponibles on les dones poden compartir les seues experiències i aprendre estratègies per a manejar els seus símptomes de manera efectiva.

En parlar obertament sobre la incontinència urinària en la menopausa, podem trencar l'estigma i empoderar a les dones perquè busquen ajuda i recuperen el control sobre la seua salut i benestar.

En resum, la incontinència urinària en la menopausa és un problema comú però tractable que no ha de passar-se per alt. En consultar a un professional de la salut i explorar opcions de tractament, les dones poden trobar alleujament i millorar la seua qualitat de vida. És hora d'alliberar la conversa i abordar este tema important amb obertura i comprensió.