La cura d'una persona gran i dependent encara que és una experiència positiva, emotiva i gratificant també pot provocar el que s'ha anomenat la síndrome del cuidador cremat; amb alteracions físiques, emocionals i socials per al cuidador per la càrrega que li suposa per a la vida personal.

És molt probable que en algun moment de la teva vida t'hagis d'enfrontar a aquesta situació per tenir cura d'un ésser estimat o proper o fins i tot pot ser que estiguis travessant actualment aquesta circumstància. Per això, et vindria bé conèixer els símptomes del cuidador cremat, com prevenir-los i com superar-los.

Abans, unes dades aclaridores. El 19,77% de la població espanyola és més gran de 65 anys en aquests moments. El 9,84% és més gran de 75 anys i el 6,09% és més gran de 80 anys.

Com veiem amb aquestes xifres, la mitjana d'edat dels/de les habitants a Espanya és cada vegada més gran, de manera que s'està produint un envelliment constant.

L'envelliment implica pèrdua de funcions i facultats, i comporta la necessitat d'ajuda al domicili o fora d'aquest.

Al nostre país, la cura principal en aquest tipus de persones sol recaure en un familiar de primer grau, normalment fills, els qui han d'aprendre a compaginar la seva vida habitual amb la cura del familiar gran o dependent.

El cuidador cremat segons els experts

Coneguem que opinen els experts sobre els símptomes del cuidador cremat perquè sàpigues reconèixer-los.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS, 2018) indica que “entre aquelles dificultats de salut a què s'enfronten les persones que tenen un rol de cuidador, s'inclouen símptomes depressius comuns com ara aparició de tristesa, disminució d'interès, alteracions del somni o de la gana, esgotament, sentiments de culpa o baixa autoestima i dèficit de concentració” (Hernández L, César Rl et al.2020).

Altres experts aprofundeixen: “Aquestes persones pateixen sentiments de culpa, aparten la realització d'activitats lúdiques, s'aïllen socialment per dedicar-se a temps complet a la tasca de la cura; a més, presenten tristesa i tensió ambiental, no són capaços de relaxar-se i poden patir sentiments de solitud (Ballesteros E, Sánchez PD, Torres P, Palma M. 2021).

Queda clar que és important per tant cuidar-se i parar atenció a un mateix quan s'està cuidant una altra persona per prevenir els símptomes abans comentats.

Alguns consells

T'oferim ara alguns consells que et podrien ajudar si estàs sent el cuidador principal d'una persona gran i creus que ets un cuidador cremat:

• Intenta mantenir els hàbits bàsics essencials del dia a dia: menjar bé i dormir les hores necessàries i amb bona qualitat.
• Permet-te fer exercici freqüent encara que sigui durant curts períodes. Sortir a caminar o anar a classes organitzades són maneres de mantenir-se àgil, actiu i amb bona circulació.
• Veus el teu metge quan ho necessitis . No demoris les visites mèdiques per haver de cuidar el seu familiar. La teva salut també és important.
• Evita consumir excitants. Si et sents cansat, intenta descansar però no ho compenses amb cafeïna o teïna, ja que pot augmentar la irritabilitat i l'insomni nocturn.
• Practica activitats que t'ajudin a estar relaxat : respiracions o relaxació. En aquest bloc podeu conèixer millor aquestes tècniques.
• Intenta centrar els seus pensaments en el present i en el futur immediat però no en el futur llunyà, ja que li pot provocar una mica d'ansietat.
• El lleure és fonamental a la vida de totes les persones. Pensa en petites activitats que puguis fer al llarg de la setmana i obliga't a fer-les.
• Compagina la cura amb el viure experiències diferents . És signe de bon equilibri.
• Demana ajuda i deixa't ajudar . La cura és una carrera de fons i com més suports tinguis, més fàcil serà arribar a la meta final en bon estat tant físic com emocional. Si a la teva població hi ha un grup de suport per a cuidadors, intenteu acudir. Compartir l'experiència amb persones que estan en la mateixa situació pot resultar reconfortant i molt útil.

Esperem que aquest post us hagi resultat útil. Si tens algun dubte o consulta només ens has de preguntar.

Mónica Portillo

Psicòloga Clínica del Departament de Salut de la Ribera