Segurament si us agrada llegir, ja sabeu que els llibres poden aportar grans beneficis. Però no sé si saps que els llibres es poden convertir realment en una estratègia per ajudar les persones que pateixen malalties mentals o trastorns emocionals. Així sorgeix  la biblioteràpia .

Un terme que fa referència a una varietat d'intervencions clíniques (terapèutiques o psicoeducatives) i no clíniques (de desenvolupament, creatives o socials) que usen els llibres o textos en benefici de les persones a través de la lectura i la discussió.

Per què llegim?

Però abans d'aprofundir els beneficis de la biblioteràpia m'agradaria fer-te una pregunta: Per què llegim? Com a bona usuària d'internet, vaig “googlejar” la pregunta. I per curiositat, també vaig demanar als meus cercles propers que la responguessin.

La major part de les respostes anaven encaminades a l'ús de la lectura com a “relax i evasió”, com una manera de viure experiències que altrament no estan al nostre abast i com a mitjà per arribar a reflexions que ens enriqueixen i ens ajuden a aconseguir major grau de creixement personal.

I és que la lectura, els llibres, han servit pràcticament des de la seva existència com a eina per assolir els objectius abans comentats. Moltes de les civilitzacions antigues col·locaven inscripcions a les entrades de les biblioteques fent referència al “poder curatiu per a l'ànima” dels llibres. Dels més famosos, el frontispici de l'antiga biblioteca de Tebes, que deia: “Tresor dels remeis de l'ànima” . També Aristòtil confiava en els poders curatius de la literatura.

Com sorgeix el terme biblioteràpia?

Si ens acostem més als nostres temps, ja al segle XVIII hi ha descrites experiències a Anglaterra, Escòcia, França i Alemanya de biblioteques per a pacients als hospitals psiquiàtrics, on els metges feien servir la lectura com a part de la teràpia, però no és fins al segle XX quan apareix el terme de biblioteràpia .

Durant la Primera Guerra Mundial es comença a generalitzar l'aparició de les biblioteques per a pacients als EUA ia partir de la Segona Guerra Mundial ho fa a Europa. A partir dels anys 30, la biblioteràpia queda constituïda com a camp científic (sobretot arrel d'estudis als EUA)

A Espanya, les primeres biblioteques per a pacients a mitjans hospitalaris es van establir als hospitals de la Marina Espanyola el 1833. I és a partir del 1984 quan als hospitals públics es promou el Pla d'Humanització de l'Assistència Sanitària, que preveia la creació de biblioteques per a pacients als hospitals.

A la Comunitat Valenciana no en vam ser una excepció, i l'octubre de 1990 se signa un acord de col·laboració entre les Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i la de Sanitat i Consum per a la creació d'una “xarxa de biblioteques hospitalàries” per als usuaris de els hospitals públics.

Una de les biblioteques més importants en aquest sentit va ser la de l'Hospital La Fe a València, sobretot gràcies al gran treball de Pepa Salavert Pitarch, la seva bibliotecària.

Com a última dada d'aquestes pinzellades històriques cal dir que, avui dia, a la Comunitat Valenciana només comptem amb 4 biblioteques per a pacients en centres hospitalaris: a l'Hospital La Fe de València, a l'Hospital Verge de Consol a València, a l'Hospital San Juan d'Alacant i al centre de reinserció i integració social a Ontinyent, i estan gestionades per la Xarxa de Biblioteques per a Pacients de la Fundació de l'Educació per a la Salut de l'Hospital San Carlos de Madrid.

 La biblioteràpia com a pràctica clínica

I ara que tenim clar què és el que ha passat amb les biblioteques, què és el que passa amb la biblioteràpia? Doncs a partir dels anys 80, les referències a la biblioteràpia augmenten, i com sempre que apareix una nova teràpia cal avaluar-la. Amb l'arribada dels moviments de la medicina basada en l'evidència i la psicologia basada en l'evidència, es comencen a fer estudis per demostrar-ne l'eficàcia.

En les darreres dècades ha començat a ser avaluada en estudis primaris, revisions sistemàtiques i metaanàlisi ia demostrar-ne l'eficàcia. Tant és així que ha estat inclosa en prestigioses guies de pràctica clínica al camp de la salut mental

Al nostre entorn, les biblioteques de la Ribera (Alta i Baixa) estan desenvolupant un paper molt important per potenciar els beneficis de la biblioteràpia. I és que un grup important d'elles, amb el suport i la participació del Departament de Salut de la Ribera, reunides sota el nom de Bibliotequets Inquiets de la Ribera han posat en marxa diferents projectes. Entre ells hi ha un projecte cooperatiu de biblioteràpia, en forma d'un catàleg de lectures seleccionades que es poden consultar, així com la disponibilitat d'aquests llibres a les diferents biblioteques que hi participen.

Tipus de biblioteràpia

Com veus, la biblioteràpia ha anat guanyant pes i prestigi. Les malalties en què més s'ha vist benefici és en trastorns de salut mental i emocional amb símptomes lleus i moderats, i es pot fer servir com una intervenció supervisada unida o no a altres tractaments.

Hi ha dos grans tipus de biblioteràpia: aquella basada en llibres d'autoajuda i consells (lectura basada en la prescripció o autoajuda guiada) i aquella que anomenem creativa o de desenvolupament (lectura guiada de prosa o poesia). El que és fonamental i comú a totes les modalitats de biblioteràpia és que les lectures que es fan servir són seleccionades i avaluades per ajudar a afrontar els problemes de salut.

Amb tot això només fer ja una reflexió final i és que la salut no només la trobem en entorns sanitaris (hospitals, farmàcies, centres de salut), sinó també altres entorns com les biblioteques, que posen a l'abast de tothom els seus recursos i personal per donar-nos benestar.

Maria García Fayos

Metge d'atenció primària i comunitària del Centre de Salut d'Alzira I