Categories

entrades del blog

Adolescència positiva

Adolescència positiva

Sents que et trobes en un conflicte constant amb el teu fill/a? Has deixat de reconèixer a la teva filla la nena que era? La vostra relació ha canviat i no saps com reconduir-la? Si és així, aquest post sobre com aconseguir una adolescència positiva us pot interessar.

El primer que has de saber és que, efectivament, no estàs equivocada/o, sí, la teva filla o el teu fill ha canviat, ia més, deixa'm dir-te que ho ha fet per sempre, així com ha canviat la manera com us heu relacionat fins i tot ara. És un procés de creixement personal i natural, forma part de la vida. La pregunta és, estic acceptant aquesta inevitable realitat o em trobo immersa en una batalla diària dificultant la possibilitat de ser qui vol ser?

La persona adolescent experimenta una metamorfosi biològica, física i social que canvia la seva vida al complet . Moltes preguntes, i poques respostes, promouen la cerca insaciable, però vital, de la seva pròpia identitat.

Quin estil li agrada, quina roba es posa, la música que escolta o amb quina gent se sent còmoda, són qüestions que aniran definint progressivament la persona adulta a qui es convertirà .

 L'únic camí per trobar les respostes a aquestes preguntes passa per experimentar i arriscar ; sí, assumir certs riscos permet conèixer realitats més enllà de les que aporta el nucli familiar.

Quin estil li agrada, quina roba es posa, la música que escolta o amb quina gent se sent còmoda, són qüestions que aniran definint progressivament la persona adulta a qui es convertirà

 

Què pot fer la família?

És una etapa complexa, ho sabem, no podem obviar-ho, però mentre van i vénen i s'enfronten a les conseqüències de les seves decisions, què pot fer la família?

  • La família ha d'oferir la seguretat que necessiten per assolir un desenvolupament saludable.
  • La família ha de ser lespai que sostingui la persona adolescent, ha de ser qui acompanyi respectuosament les decisions preses. Ha de ser el suport més genuí.

 Perquè no sempre faran allò que ens agrada, no sempre diran allò que volem sentir, s'equivocaran repetidament, però dels errors se n'aprèn, com s'aprèn a patinar… amb la pròpia pràctica.

Pensem-ho bé, i si no existeix el mal comportament, almenys tal com ho hem entès fins ara? Potser el mal comportament no és res més que el resultat d'una successió de males decisions .

De totes maneres, el que sí que és molt cert, és que la culpa no ensenya, la culpa no et fa res més que sentir malament, és per això que expressions com «mira que t'ho vaig dir», «es veia venir», « no puc confiar en tu» o «sempre fas el mateix», tenen un impacte negatiu a l'autoconcepte personal i alimenta la percepció d'incapacitat.

Afortunadament, disposem d'altres eines per acompanyar l'adolescència més útils i efectives a llarg termini. Vols saber quins són?

  1. La comunicació . Informa't i mostra interès per les coses que li agraden, així podreu conversar sobre elles.
  2. L'escolta . Fes-ho sense emetre judicis ni opinions al respecte, no necessiten que els donis les respostes. Descobrir-les els farà sentir competents i en fomentarà l'autoestima.
  3. La confiança. Guarda les confidències que et pugui explicar com si fos el més valuós dels tresors. Si faltes a la teva paraula, no esperis que torni a compartir les coses amb tu.
  4. El respecte. No menysprees el seu sentir o les seves reaccions, i menys en presència dels altres. Respecta i et respectaran.
  5. Les alternatives. Les prohibicions resulten atractives i promouen la mentida. Més efectiu és proposar plans incompatibles amb allò que no us agrada.
  6. Els límits. Han de ser clars, concrets i estar acordats amb anterioritat. A més, les conseqüències del seu incompliment han d'oferir la possibilitat de reparar i generar aprenentatge, si no és així estarem parlant de càstig, i cal saber que aquest és un simple abús de poder.
  7. I, la més poderosa de totes, l'exemple . Sigues la persona que vols que les teves filles/us siguin

 

És més senzill del que sembla, a la criança, ia la vida… '¡Posa en pràctica el bon tracte!!

Yolanda Gómez Fabra

Psicòloga de Joventut, Mancomunitat Ribera Alta